RESULTAT: BLANES-ESPLAIS: 2-0
Aquest cap de setmana l’equip aleví del C.F Esplais, afrontava el desplaçament més llunyà d’aquesta lliga a la primera divisió, grup 7; a mig matí de dissabte, es desplaçava direcció Blanes, per jugar el seu partit, a les 13 h, davant el conjunt local, que si bé no pràctica un bon futbol, i donat les característiques del seu terreny de joc es fa complicat de jugar-hi bé.
El primer parcial, s’iniciava amb domini del conjunt visitant, que a les primeres de canvi disposava de dues ocasions per avançar-se en el marcador, però seria el conjunt de la selva marítima, que en el minut 4, obririen el marcador desprès d’una jugada per la seva banda dreta, on el lateral desdoblant l’atacant de la mateixa banda es quedava sol davant del porter castelloní. Tot i el domini parcial fins el descans, els nervis i les imprecisions afloraven a les botes dels jugadors dels Esplais.
En el segon parcial, tot i jugar malament, amb moltes errades, de precisió en els passes i de marcatge en els jugadors de l’altre equip, els Esplais disposen d’alguna ocasió a pilota parada i una altra al no assenyalar un clar penal per l’àrbitre del encontre; sense que serveixi d’excusa, ja que el seu arbitratge, a excepció d’aquesta jugada puntual, ha estat perfecte. El joc dels dos equips transcorre per la zona de mitjos sense crear ocasions clares de perill, a banda de les esmentades anteriorment. El que provoca que s’arribi al descans amb el resultat provisional de: 1-0.
A la represa, és a dir, al tercer parcial, el domini correspon al conjunt rival dels Esplais, en aquest cas, el C.D. Blanes, que no aprofita les facilitats que dóna l’equip alt empordanès, per ampliar el marcador, en diverses ocasions.
Arribem al darrer parcial del partit, i si bé el domini del conjunt visitant és quasi total, creant diferents ocasions per empatar, les pilotes acabaven a les mans del porter, gegant, del conjunt blanenc, però podríem dir, que els visitants, jugaven més amb el cor que amb el cap, i això és aprofitat, en el darrer minut de partit pel conjunt local, que aprofiten una nova errada per sentenciar el partit, amb el que a la fi seria el resultat final de 2-0.
De l’equip selvatà, tot i merèixer més que nosaltres la victòria, no han jugat a res, però han tingut una aptitud molt positiva, han estat ordenats defensivament, si bé en atac no han aprofitat les facilitats que els hi hem donat. Sense oblidar que disposen d’un terreny de joc molt complicat i de pilotes, on es difícil desenvolupar un bon joc, prova que només han perdut fins avui, amb el Gironès-Sabat i la Garrotxa.
Conclusions: Avui no farem ferida de l’arbre caigut, i a vosaltres jugadors, només us diré que cal pensar en el pròxim partit, que tampoc serà fàcil i dir-vos que fins a final de temporada hem de tenir la predisposició de millorar, ja que la predisposició en cap moment s’ensenya, sinó que es porta dins de cadascú, tot i que, al tenir una plantilla curta i limitada, com la nostra, de vegades ens fa tenir un excés de confiança.
Avui aprofitaré per fer un recordatori, als grans, és a dir, a nosaltres, els pares ja que de vegades les benes que tenim als ulls, no ens deixen veure més enllà : L’entorn familiar no ha de suposar cap mena de pressió en el creixement esportiu del noi. El futbol és un joc i, com a tal, ha de ser acceptat per tota la família. La família ha d’educar i també ha d’aprofitar l’esport perquè el seu fill es converteixi en un home de bé. Aquest projecte de futbolista no ha de resoldre el futur econòmic de ningú.
Un conegut jugador asturià, Luis Enrique, va dir: Si el pares es converteixen en els principals fans dels seus fills, perjudiquen greument la formació del nen. Si el futbol es converteix en una obsessió pel nen per la pressió dels pares, el jove perdrà la il•lusió perquè per a ell cada partit es convertirà en un examen.
Així mateix, es recomana que el camí esportiu, a realitzar en aquestes edats sigui progressiu i en cap moment a la inversa per tal d’evitar frustracions, als nens i la mateixa hora als pares.
Vicens
Fotos enviades per Gerard.
2 comentaris:
Des de Sant Cugat!!
Felicitats Esplais!!!!! Esteu fent una temporada fantàstica, seguiu així!!!!!!!!!
Cristina
(ja saps qui sóc Marius??)
Un petó
Normalització:
Si vols dir-ho bé: digués
POSAR i no pUsar.
Va con primeras.
Publica un comentari a l'entrada