BON ESTIU A TOTS.
S'ha acabat la temporada i uns anys per recordar.
NO DONAREM DE BAIXA EL BLOC I PER ANYS VINENTS ANIREM RECORDANT COM VAN PASSANT ELS ANYS PER TOTS.
SERÀ UN COM UN ÀLBUM VIRTUAL...un SEGUIMENT I UN RECORD DE PETITS
Ja ens trobarem i parlarem plegats. Fins dissabte!!!!!
PD: ...per no donar de menjar a la carronya, i per l'educació dels nostres fills m'han convençut de guardar l'escrit. Ah!!! la capçalera de la notícia no és collita meva ;·)
Per cert, la fcf ha enviat aquest link a diverses webs de clubs de futbol per veure si el volem adjuntar en el bloc.
7 comentaris:
per una setmana que queda, està bé el que has fet. T'entenc perfectament. Però tots sabem que........................................................
Màrius et conec i has reaccionat prou bé, tant amb la contesta del comentari (jo el vaig arribar a llegir), com ara de treural.(deus estar mes fred)
Tens raó els nens veuen el bloc i no poden tronar-se com alguns pares que corren per aquests móns del futbol.
A tots els hi arriba la seva hora.
El futbol és més que guanyar i guanyar
Miquel de Figueres
santa paciència
Si aprendemos a comunicarnos correctamente, a saber: oral, escrito o por signos, todo ser humano tiene ciertos derechos, que no es que los pierda si se expresa mal, sino que se aleja del objetivo pretendido:
1. Derecho a decir la verdad. Aunque moleste a los demás.
2. Derecho a ser tratado con respeto y dignidad.
3. En ocasiones, derecho a ser el primero.
4. Derecho a equivocarse y a hacerse responsable de sus propios errores.
5. Derecho a tener sus propios valores, opiniones y creencias.
6. Derecho a tener sus propias necesidades y que éstas sean tan importantes como las de los demás.
7. Derecho a experimentar y a expresar los propios sentimientos y emociones, haciéndose responsable de ellos.
8. Derecho a cambiar de opinión, idea o línea de acción.
9. Derecho a protestar cuando se es tratado de una manera injusta.
10. Derecho a cambiar lo que no nos es satisfactorio.
11. Derecho a detenerse y pensar antes de actuar.
12. Derecho a pedir lo que se quiere.
13. Derecho a ser independiente.
14. Derecho a superarse, aún superando a los demás.
15. Derecho a que se le reconozca un trabajo bien hecho.
16. Derecho a decidir qué hacer con el propio cuerpo, tiempo y propiedades.
17. Derecho a hacer menos de lo que humanamente se es capaz de hacer.
18. Derecho a ignorar los consejos de los demás.
19. Derecho a rechazar peticiones sin sentirse culpable o egoísta.
20. Derecho a estar solo aún cuando otras personas deseen nuestra compañía.
21. Derecho a no justificarse ante los demás.
22. Derecho a decidir si uno quiere o no responsabilizarse de los problemas de otros.
23. Derecho a no anticiparse a las necesidades y deseos de los demás.
24. Derecho a no estar pendiente de la buena voluntad de los demás.
25. Derecho a elegir entre responder o no hacerlo.
26. Derecho a sentir y expresar el dolor.
27. Derecho a hablar sobre un problema con la persona implicada y, en los casos límite en los que los derechos de cada uno no estén del todo claros, llegar a un compromiso viable.
28. Derecho a hacer cualquier cosa mientras no se violen los derechos de otra persona física o moral.
Propongo, pues, que este verano cada uno de nosotros hagamos clases de recuperación de aquellas materias (incluidas la ortografía y la sintaxis) con el fin de conseguir, en la medida de lo posible, para el curso/temporada que viene que Màrius (el administrador de este blog) no tenga que censurar ningún escrito.
Recordad, y esto es científico, que la exposición a la violencia puede incrementar la agresividad de los niños (testigos o víctimas), y sugieren que si se enseña a los niños que la conducta agresiva no es ni normal ni aceptable, se podrá transmitir de generación en generación la idea de que la violencia nunca está justificada para perseguir ningún fin.
Buen verano para todos!
Josep Maria Martínez (pare d’en Santi i l’Eduard)
P.D. : Gràcies Màrius per tota la feina feta, I gràcies per decidir que aquest bloc quedi obert com a punt de contacte/trobada, ara que agafem rumbs diferents . Bona sort!
ja ens coneixem tots. has fet be.
anonimo anonimo
En aquesta vida hem de ser tots tolerants i si nosaltres ensenyem i transmetem aquest valor als nostres fills, ells també ho seran quan siguin grans.
Hi ha coses més importants que"ser el millor",perquè vull que sabeu que precisament el que hem d'ensenyar als nostres fills és a saber ajudar aquells que tenen més dificultats, a donar-los un cop de mà... i si això no ho escolten de nosaltres, ells no sabran fer-ho mai.
És evident que no tothom té el mateix concepte d'aquest esport i jo ho respecto, perquè sempre m'han ensenyat a RESPECTAR, i precisament per això no cal dir res respecte a les decisions que cadascun de nosaltres ha pres.Tothom fa el que creu més convenient, jo, la primera, i que ningú em digui si està bé o malament el que faig, perquè com molt bé diu en Pep Sala":"No m'agrada que em diguin el que he de fer".Sempre he sigut molt lliure i independent i és un valor que sempre inculcaré als meus fills.
Estic molt contenta d'haver estat tots aquests anys amb tots vosaltres, he conegut gent i he fet GRANS amistats i els meus fills, en Santi i l'Eduard, estan superorgullosos de tenir tants amics. I això és el que compta .
No fem cas dels comentaris que, a vegades, es publiquen aquí , perquè no sabem ni d'on vénen.
Volia agrair-te, Màrius, la teva feina i RECORDEM tots que TOLERÀNCIA, RESPECTE, AMISTAT...això és el que compta.
Gràcies.
Vicentina.
Nosaltres també volem dir que, malgrat algun moment, ens ho hem passat bé i els nostres fills i nosaltres hem fet amics.
Ens quedem amb el títol de l'entrada.
Una abraçada als entrenadors que hem tingut aquests anys, a les delegades que hem tingut (sobretot a la feina fosca de la Judith) i a tots aquells pares que heu animat i heu estat al costat d'en Jan.
Publica un comentari a l'entrada