i a l'any 2006, vam arribar.
Els tècnics i jugadors
van tenir forces suors.
Però aviat, ens vam adonar
que un grup es podia formar.
Vam arribar al primer gran Torneig de final de temporada, la ciutat era Llançà. Tot un seguit de partits, patiments i més riures.
P.D: Diuen que riure i passar-s´ho bé és la millor medicina per la salut. I puc afegir que és l'acció on es posen en moviment més músculs de la cara. Per tant, d'una passada evitem arrugues!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada